dimecres, 29 d’octubre del 2014

Possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula

Des del meu punt de vista, el software educatiu és tota aquella aplicació informàtica encaminada a transmetre i/o potenciar uns coneixements, en aquest cas, centrant-me en els software multimèdia.

Aquest software pot anar destinat a diversos grups de receptors, depenent del què hagi escollit l’autor d’aquest, i pot tenir diferents objectius: 
  • Introduir un nou contingut, matèria, etc. 
  • Complementar uns continguts, matèries, etc. 
  • Reforçar una matèria 
Ja que crec que és molt important, tenir en compte que el software educatiu a l’aula és una eina més, en cap cas intenta substituir l’acompanyament i intervenció de l’educador. És una eina per enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge que es dóna a l’aula. 

Les possibilitats que presenten els multimèdia des del meu punt de vista són: 
  • Sol ser adequat al nivell que s’ofereix
  • Facilita l’ús autònom (individualment o en petit grup)
  • Pot ser un entorn per desenvolupar i generar coneixement
  • Potencien en els alumnes la capacitat d’aprendre a aprendre 
  • Potencia i afavoreix les habilitats tecnològiques 
  • Potencien l’aprenentatge ennactiu, representació icònica i representacions simbòliques 
  • Presenta informació multisensorial: gran varietat de color, sons, imatges interactives, etc.

Les limitacions que presenten són: 
  • Poden crear monotonia i cansament
  • En ocasions, són massa intuïtives i no deixen lloc a la creativitat 
  • Poden generar situacions descontextualitzades 
  • En ocasions, hi manca una retroalimentació, simplement es limiten a senyalar l’error
  • Poden generar actituds passives, inclús poden generar sensacions de solitud (empobreixen les relacions humanes)
  • Alguns docents les utilitzen com a únic recurs

Fins aquí la meva reflexió. Tot i així, considero que està incompleta, ja que estic segura que aniré ampliant aquesta visió a mesura que desenvolupi la tasca pendent: elaborar un joc multimèdia. 

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Eina d’avaluació de materials didàctics multimèdia

A partir d'una eina que ens va facilitar na Núria, http://www.xarxatic.com/eina-davaluacio-de-materials-didactics-multimedia-mdm/, hem elaborat la nostra pròpia graella d'avaluació i hem avaluat un recurs multimèdia: 

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ
Títol: Pipoclub.com
Autor/a: CIBAL Multimedia, S.L. 
Idioma: Castellà i anglès
Edat o edats dels destinataris: Infants de 2n cicle d’infantil i de primària 
Objectiu general: Que els infants aprenguin mitjançant jocs digitals
Matèria i àmbit: No delimitat (matemàtiques, lectura, escriptura, etc.)

ANÀLISI DEL MATERIAL
Observacions: els jocs o activitats permeten autonomia en el desenvolupament dels mateixos, però no la navegació per la pròpia pàgina pels infants que encara no s’han iniciat en la lectura.

Observacions: en algunes activitats hi manca una devolució constructiva per part de la web cap a l’usuari.

NOM DE LA PERSONA AVALUADORA: Noemi González, Noelia Moll i Teresa Pons 
DATA: 27/10/14

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Provem amb Audacity

En el taller d'aquesta setmana hem practicat amb una altra aplicació, aquest cop un editor i compositor de so, l'audacity.

Per a mi no era desconegut, que ja l'havia utilitzat en altres vegades, però en cas d'elles havia utilitzat els filtres, havia gravat so automàticament i/o havia combinat diversos sons en ella, i en aquesta ocasió ho he he fet.

Aquí en teniu el resultat:


divendres, 17 d’octubre del 2014

Reflexió sobre el PLE

El concepte de PLE, era totalment desconegut per a mi fins al moment en què na Núria ens el plantejà a l’aula. 
El PLE (Personal Learning Enviroment) és una nova manera de concebre l’aprenentatge. Des que he desenvolupat el meu PLE en format de mapa conceptual, sóc més conscient de les eines que tinc al meu abast. M’he adonat que, a dia d’avui estava utilitzant una gran quantitat d’eines, recursos, aplicacions de la web 2.0 que no tenia en compte, és a dir, no els donava importància, i no sabia ni quin tipus de tecnologia estava manejant, de fet, abans d’iniciar aquesta temàtica, m’haguessin demanat si utilitzava la web 2.0 probablement hagués respost que no. 

Aquesta conjunt, Web 2.0, em va cridar molt l’atenció, fet que incentivà una recerca d’eines, aplicacions,... referents a aquests que potser em servirien al meu dia a dia, i així fou. De moment, he iniciat l’utilització del Prezi, com ja vaig comentar en una publicació anterior, i el Delicious, un servei per organitzar i gestionar marcadors socials en línia. 

És així, que el fet d’haver elaborat el meu PLE físicament, m’ha motivat a utilitzar encara més les noves tecnologies i les valoro més. 

Cara als anys futurs, la meva intencionalitat és anar desenvolupant el meu PLE, especialment gràcies al meu PLN (Personal Learning Network), és a dir, la meva xarxa d’aprenentatge personal, la qual influeix en el meu desenvolupament professional. És així, perquè aquesta està formada per tots aquells contactes que jo segueixo i que tinc presents com aquells que seguiré, els quals, de manera voluntària o involuntària em comuniquen noves idees, nous recursos, col·laboren en el meu aprenentatge, etc. 

Per tant, crec que en la futura docència, el PLN serà clau i marcarà la meva metodologia de treball. Per començar, hi ha un grapat d’eines com: correu electrònic, google drive, dropbox, etc. que ja utilitzo per formar-me com a docent, pel que no crec que canviï i si ho faig serà per utilitzar una eina millorada. Per altra banda, crec que la comunicació entre família-escola o aula és clau en l’educació, i la Web 2.0 ens permet fer-ho de manera pràctica i eficient mitjançant el blogger, el correu electrònic, el dropbox, etc. tot i així, si alguna família no té accés a aquesta tecnologia, que espero que no sigui el cas, m’hi aproparia mitjançant els recursos tradicionals, ja que tothom ha de disposar de les mateixes condicions, sinó ja no estaria satisfeta amb l’ús d’aquestes tecnologies. A més, cara a les presentacions a l’aula, aplicacions com el Glogster o Prezi permeten elaborar-ne de molt interactives i engrescadores. 


Amb aquesta reflexió, concloc que el PLE sí què tindrà repercussió en la meva professió, per descomptat.

Una mica més de GIMP

Sempre m'havia fet il·lusió tenir una fotografia de mon pare i es meu al·lot amb es cavall a sa platja. I, vaig pensar que amb el GIMP ho podria aconseguir. Crec que encara he d'adquirir molta pràctica però aquest ha estat es resultat:


Practicant amb GIMP

El GIMP és un editor d’imatges amb una gran quanitat d'eines i de possibilitats per millorar imatges, transformar-ne,... i inclús, crear-ne de noves. 
Jo ja el coneixia des de la ESO, ja que a l'assignatura d'informàtica ja havíem treballat amb aquest però mai hi havia agafat pràctica. 

Aquest cop, tot i que m'ha costat, almanco he aconseguit camuflar-me darrer la imatge d'un escriptor.

Aquest, n'és el resultat: 
Amb un filtre de tela

Amb un filtre de foto antiga

dimarts, 14 d’octubre del 2014

El meu PLE

Bon dia a tots i totes! 


El passat dilluns, després d'haver-nos informat de que era el PLE, el PLN i molt més, vam posar en pràctica els nostres coneixements elaborant el nostre propi PLE. 

El mateix dia de classe, vam tenir un primer contacte amb alguns programes per crear mapes conceptuals com el Bubbl i el CmapTools. Aquest darrer és el que inicialment havíem d'utilitzar, però fent una recerca en la xarxa de les diferents eines 2.0 que tenia a l'abast, vaig conèixer per primera vegada el Prezi, i em va encantar! 
Realment, aquesta aplicació està pensada per elaborar presentacions, a les que hi podem incloure animacions, música, etc. per tant, podem aconseguir una presentació ben entretinguda i, per a mi, original. Però en el meu cas, he elaborat el meu PLE, ja que amb el CmapTools no aconseguia un mapa conceptual atractiu, des del meu punt de vista.

I aquest n'és el resultat: 

Si voleu saber més sobre aquest programa, endinseu-vos en aquest link i engresqueu-vos -hi, és molt entretingut: http://prezi.com/