A partir de la visualització d’un vídeo de Jordi Adell qui parla de la competència digital i d’una presentació referent a les fases d’integració de les TIC, començ l’entrada explicant la visió que té Jordi Adell referent a la competència digital i les cinc competències que surten d’aquesta principal, complementant-ho amb la meva experiència.
En primer lloc ens parla de competència informacional, com a conjunt d’habilitats i destreses necessàries per treballar amb la informació. La meva evolució referent aquesta competència crec que ha estat evident. Les primeres recerques d’informació mitjançant les TIC que recordo haver fet, eren sobre un projecte que fèiem en parella a cinquè de primària, on vam fer una recerca d’informació i de manera breu la vam plasmar en el desenvolupament d’aquest, però recordo que va ser una tasca més bé de copiar que d’entendre, assumir i després crear per difondre. Desgraciadament, no va ser fins a segon de batxiller què puc considerar que vaig assumir aquesta competència, fins al moment havia anat millorant-la però encara no en sabia fer un ús adequat. Haver de realitzar un treball de recerca, a una assignatura optativa on només érem sis i la motivació que teníem com alumnes ja que la temàtica del treball havia estat escollit per nosaltres mateixos, va facilitar-nos la feina i la mestra va oferir-nos unes pautes, un seguiment i un acompanyament constant durant aquest procés, el que va suposar una recerca d’informació ben productiva i significativa per a mi, ja que ha marcat la meva etapa d’aprenentatge, des de llavors, realitzo les tasques des d’una altra perspectiva. .
Seguidament, entrem en la competència tecnològica, aquella que ens permet el maneig de les eines tecnològiques (GPS, mòbil, ordinador, Tablet, etc.) Referent a aquesta, comparteixo la idea d’Adell, n’hem de fer un ús racional, fins a quin punt necessitem aquestes eines?
Personalment, crec que depenc d’elles per complert, avui dia, gran part de les tasques educatives les duc a terme amb les TIC, estem en contacte amb les TIC, ens informem mitjançant les TIC, etc. però hem de tenir en compte que també hi ha altres vies i que no les hem de deixar totalment abandonades. Sortint una mica del tema, darrerament m’adono que la majoria de vegades que quedo amb amics, alguns d’ells, mentre parlem treuen el mòbil i es posen a parlar amb una altra persona, excusant-se dient: Perdona eh, és que m’ha dit cosa. I jo penso, i jo? No estàvem parlant? No t’estava dient cosa jo també? Són situacions que ens porten a pensar, fins quin límit ens afavoreixen les noves tecnologies? I aquí podem argumentar que està en les nostres mans, hem de saber-ne fer un ús racional, del contrari, es suposarà desavantatges, com és la dependència, la individualització, etc.
Quant a l’alfabetització múltiple, la nostre societat ja no només compte amb el text imprès, sinó vivim en una societat audiovisual. L’escola, en general, no ens educa per la societat audiovisual. De fet, jo considero que el que he après referent a aquest àmbit ha estat de manera autònoma i, cercant, pel meu compte, solucions quan em trobo en una situació nova.
En l'alfebatització cognitiva ens centrem en la gran quantitat d’informació que rebem amb les TIC, la qua no serveix de res si no la sabem analitzar des d’un punt de vista crític ja que, del contrari, ens crearà caos i desconeixement. Un clar exemple que estic vivint a dia d’avui és que molts adolescents s’agobien quan es troben davant l’ordinador i han de desenvolupar un treball de temàtica no explicada a l’aula. Per començar, els costa iniciar la recerca, quan hi estan ficats, creuen que han de trobar la informació directament, que han de posar el tema i el cercador els ha d’oferir tota la informació, etc. veig una manca de motivació per part de l’alumnat d’indagar i voler saber més. I penso que això és a causa de l’educació que han rebut, no s’han utilitzat les TIC adequadament des dels seus inicis i ara, quan els proposen reptes, es veuen indefensos. A jo em passava el mateix, a més, és un procés on et sents una mica desemparat, perquè te n’adones que hi ha molts recursos, moltes possibilitats que desconeixen i ningú acaba de donar-te una explicació clara, per tant, has de tenir una gran motivació personal per anar descobrint i estant atent a les accions que pots compartir amb els altres i aprendre’n.
I, com a darrera competència, Adell ens parla de la ciutadania digital fa referència a la preparació per viure en un món on el real i el virtual no es diferencien. Hem de ser crítics per saber comportar-nos tan en un lloc com en l’altre. Al món virtual, el comportament també té un gran pes, tot el que publiquen d’una manera o altra queda registrat en aquest món i, com ens diu Adell, ens pot influir en anys posteriors, per exemple en el món laboral. De fet, jo mateixa, quan conec algú, normalment el cerco a Facebook per saber una mica sobre ell, per contextualitzar-lo una mica, i això és molt recurrent en l’admissió de nous treballadors a dia d’avui. Per tant, hem de cuidar molt na nostra imatge en el món virtual, no per ser virtual ens podem comportar de qualsevol manera, usar un vocabulari inapropiat, etc.
Per concloure, com ens diu la presentació de les fases d’integraició de les TIC, tenim la tecnologia, tenim la disposició i formació, però ens manca temps. Jo crec que necessitem trobar temps i espai per replantejar-nos les metodologies educatives, reestructurant-les per incloure les TIC correctament, ja que fins a dia d’avui s’intenten incloure però al mateix temps no es volen deixar de banda les metodologies tradicionals i es creen composicions contradictòries a sí mateixes, les que provoquen inseguretat, falta de maneig i coneixements indefinits als infants.
I tornant a la qüestió que se’ns planteja a la tasca: A quina fase ens trobem com a futures mestres?
Jo considero que estic en la quarta fase, d’apropiació. Principalment perquè, el sistema educatiu en el que estic immersa m’obliga a treballar en grup, per tant de manera cooperativa i, ja he incorporat aquesta metodologia al meu estil de treball personal, ja que habitualment m’agrada i em transmet seguretat compartir els meus dubtes i reflexions amb les meves companyes, amb les qual generem una espècie de debat, el qual no solem deixar per conclòs la primera vegada, sinó que a casa inconscientment ens posem a cercar informació i l’anem compartint, enfortint els nostres coneixements.
Referent a les fases anteriors: accés, adopció i adaptació, considero que les tinc superades, i la cinquena fase, invenció, considero que hi estic endinsant-me ja que, des que he iniciat el grau i especialment en aquest curs, he descobert un grapat d’eines noves que m’han facilitat les tasques i m’han aportat moltes idees per desenvolupar tan els reptes que em sorgeixen diàriament com les tasques, però encara no les domino, estic en un procés de coneixença i primer contacte.
Les adreces d'on he extret la informació són les següents:
