dilluns, 29 de desembre del 2014

Activitat amb PDI

Abans de les vacances se’ns va proposar una nova activitat, presentar una activitat que podríem dur a terme amb una pissarra digital interactiva dins una aula d’Educació Infantil. 

Des del meu punt de vista, les dinàmiques habituals que els docents i l’alumnat desenvolupen quotidianament dins l’aula, es poden dur a terme amb la PDI o almanco millorar el seu potencial. 

Una de les activitats què es podria dur a terme és la construcció d’un puzle. Aquesta és una activitat molt clàssica que consisteix en reconstruir una imatge. 
Considero que seria millor dur a terme l’activitat en grup reduït per afavorir la participació de tots els infants i que realment tingui el valor educatiu que es proposa. 

El responsable de l’activitat presentaria una sèrie de peces a la pantalla. Inicialment el docent demanaria als infants què veuen, què creuen que serà la imatge final, etc. Seguidament els infants aniran sortint a la pantalla i muntaran el puzle. 
Es pretén que entre els infants es vagin ajudant i vagin observant la forma de la peça, que els colors coincideixen, anar fent hipòtesis del què serà, etc. 
En acabar, es faria una cloenda a mode de relfexió, evidenciant què ha resultat ser la imatge, poguent generar un tema de debat, complementat amb la recerca d'informació en xarxa mitjançant la PDI. 





És una activitat molt simple però què es pot plantejar amb moltes variables, pot ser una activitat d’introductòria, de reflexió, complementaria, una activitat d’un projecte, es pot fer en grup, individual, amb la supervisió de la mestre o sense, etc. 

I, l’eina que proposo per dur-ho a terme seria el Jigsaw Planet; http://www.jigsawplanet.com/, un programa per crear puzles on pots escollir la forma de les peces, la orientació, la quantitat i permet compartir la tasca.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Disseny d’un pla de comunicació TIC amb la família

A la passada classe, en grup, vam elaborar un possible disseny d'un pla de comunicació TIC amb la família, aquest n'és el resultat: 

DESCRIPCIÓ:
A partir de les dues lectures, en grups de 3-4 fer un esbós del disseny d’un pla de comunicació del centre amb el seu entorn/comunitat, en el nostre cas ens centrarem en l’apartat de comunicació amb la família.

Contextualització: sou tutores de 2n cicle d’un centre d’EI i Primària de dues línies, dins la comissió que elabora el pla de comunicació de la vostra escola amb el seu entorn us han encomanat fer propostes per l’apartat de comunicació escola-família.

PROPOSTA:
A la nostra escola, des de fa alguns anys, els diferents tutors, de manera voluntària, han anat creant blocs a nivell d’aula, en els quals hi van publicant fotos, breus explicacions d’activitats, tallers,... que s’han fet a la classe, i on els pares i mares poden fer els seus propis comentaris al respecte.

Però aquest sistema no resulta efectiu perquè, tot i haver-hi blocs que funcionen molt bé, hi ha tutors/es que no en tenen, alguns que el tenen però no l’actualitzen de manera regular, i altres que no aconsegueixen que les famílies hi vagin entrant de manera habitual. 

Davant aquest fet, el centre ha decidit que s’ha de fomentar més la comunicació amb les famílies, però no sent aquestes només receptores d’informacions a nivell d’aula que es van penjant al bloc, sinó de manera més dinàmica i general. 

Davant aquest repte aprovat a nivell de claustre, s’ha decidit formar una comissió de comunicació que estigui composta per un representat de cada cicle, i que s’encarregui, directa o indirectament, de crear i gestionar una web institucional a nivell de centre amb accessos als diferents cicles, els blocs d’aula, així com una comunitat en la que l’escola pugui penjar de manera regular informació de caire educatiu que pugui ser d’interès per a les famílies, però en la qual aquestes famílies també puguin aportar, proposar, opinar, … creant així un espai de formació i enriquiment mutu. 

Guió orientatiu:
OBJECTIUS 
  • Que hi hagi una comunicació recíproca entre família i escola on tothom intervengui o pugui intervenir.
  • Que la informació estigui detallada i actualitzada.
  • Que les famílies es sentin realment com una part bàsica de l’escola i es motivin per participar activament.

CANALS DE COMUNICACIÓ 
  • Pàgina web de centre amb enllaços a pestanyes de cicle i als blocs d’aula. Una web institucional que tinguin informació sobre la filosofia, la metodologia, el calendari, els horaris, les activitats que es duen a terme, etc., i que inclogui enllaços jeràrquics a cada cicle i d’aquí a cada bloc d’aula. Des d’aquesta web es podrà accedir a l’espai virtual de l’APIMA, així com també a la comunitat amb les famílies. 
  • Blocs d’aula, gestionats pels tutors/es, però “controlats” per la comissió per garantir un mínim de publicacions. 
  • Comunitat per compartir informacions, opinions, dubtes, dilemes, etc. amb les famílies. Una comunitat online per cicle on es plantegin temes i on tots, escola i famílies, puguin debatre a través de la xarxa; on es demani opinió sobre dubtes o temes que preocupin a les famílies, on es puguin proposar temes de debat, etc. 

ACCIONS
  • Presentació i demostració per a les famílies del funcionament de la web, els blocs i la comunitat a les reunions de principi de curs. 
  • Segons les circumstàncies (si hi ha pares que no ho sàpiguen emprar), es poden muntar alguns tallers per mostrar-los a fer servir la web, la comunitat i accedir als blocs. 
  • A l’inici del curs i durant un temps prudencial, entrega de nota informativa en paper, missatge via telèfon mòbil o al correu electrònic per avisar de les novetats. 
  • Recollida d’informació, mitjançant qüestionaris per a totes les famílies, per saber si algú no té accés a internet, cas en el qual se li seguirà passant la informació en paper o per SMS, evitant així que aquests nous canals de comunicació puguin representar algun tipus de desavantatge d’algunes famílies enfront les altres pel fet de no tenir els mitjans o coneixements necessaris. 
  • Establiment d’uns mínims (una publicació al mes) per al blocs d’aula. 

RESPONSABLES
Pàgina web: Comissió de comunicació (docents del centre, havent-hi, com a mínim, un representant de cada cicle). 
Bloc d’aula: Tutor/a d’aula 
Comunitat: Comissió de comunicació (gestionada per un representant de cada cicle)

diumenge, 30 de novembre del 2014

Què és un pla TIC de centre? Diferències entre Pla TIC i Pla TAC

Primerament, comentar que tant el pla TIC com el pla TAC estan enfocats de diferent manera, depenent del centre al què estigui contextualitzat. Havent fet aquesta puntualització, anem a definir-los.

El pla TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) és instrument de planificació de centre on es defineixen les expectatives, metes, continguts i accions referent a les TIC que es proposen dur a terme durant el curs. 

Aquest s’actualitza cada curs, amb la finalitat de fomentar la integració de les TIC com a part fonamental del procés d’ensenyança-aprenentatge. 
Per poder-lo dur a terme de la manera més eficaç possible, tot el centre ha d’estar d’acord amb les decisions preses, conèixer bé les TIC i estar disposats a canviar les pràctiques actuals si és necessari, del contrari, el pla no tindrà un desenvolupament significatiu. I, per desenvolupar aquesta tasca, cal analitzar la situació actual del centre, prendre’n consciencia i determinar quins son els objectius que volen aconseguir. 

El pla TIC, com la majoria documents de centre, ha de tenir establerts uns objectius clars, ha d’estar ben contextualitzat al centre què es vol dur a terme pel que és necessària l’avaluació prèvia del centre, ser viable i dinàmic; ha d’estar actualitzat i concretat anualment, estar consensuat per tot el centre; si tots els membres que conformen el centre hi estan d’acord, l’èxit serà major, i estar ben organitzat; on la coordinació és clau. 

El pla TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i Coneixement) de centre és una eina d’orientació dels continguts relacionats amb les TIC per afavorir l’aprenentatge i el coneixement dels alumnes, en poques paraules, com es perceben les TIC des de les escoles

Aquest fou ideat per Rosa Fronell i Jordi Vivancos, qui l’escrigueren per la Generalitat de Catalunya, tot i que posteriorment es va traduir al castellà. 

Així podem considerar que el pla TAC és un instrument per formalitzar el govern de les TIC en el marc de l’autonomia de centre i el Projecte Educatiu, amb la finalitat de millorar els resultats escolars de l’alumnat així com la competència professional dels docents i aconseguir una optimització de recursos tecnològics del centre. 

Concretament, en el pla TAC es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions organitzatives, didàctiques-pedagògiques i curriculars, que es preveuen dur a terme al centre. 
Els principals objectius del pla TAC són: 
  • Desenvolupar competències metodològiques; per exemple, aprendre a aprendre. 
  • Utilitzar les TIC com a mitjà formatiu; aprendre més i millor. 
  • Saber conèixer i explorar els possibles usos didàctiques que les TIC ofereixen. 
  • Conèixer les utilitats de les TIC.
  • Considerar les TIC al servei de l’aprenentatge i l’adquisició de coneixement. 
Per concloure, la principal diferència què hi ha entre el pla TIC i el pla TAC és que aquest primer es centra en la formació i ús de les eines tecnològiques i el pla TAC es centra en el desenvolupament d’una metodologia per utilitzar adequadament i de manera significativa les eines tecnològiques, és a dir, analitza el nivell d’introducció de les TIC al centre i planifica la seva integració. Així mateix, aquest primer pla és molt ampli i general mentre que el segon és més concret. 

Fonts consultades:
Adell, Jordi. (12 juny 2011) El Plan TIC (o TAC). Recuperat el 30 de novembre de 2014, des d'adreça url: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/
Alonso, Angel (13 maig 2012). De las TIC a las TAC. Recuperat el 30 de novembre de 2014, des d'adreça url: https://prezi.com/3lrvhkb-_lpg/tic-tac/ 
Fornell, Rosa (març 2010). Educació el pla TAC del centre. Recuperat el 30 de novembre de 2014, des d'adreça url: http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf
Generalitat de Catalunya. Departament de l'ensenyament. Què és el pla TAC. Recuperat el 30 de novembre de 2014, des d'adreça url: https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminaris-tac/curs-2012-2013/sessio-3/que-es-el-pla-tac
Martí, Jordi (12 abril 2010). De les TIC a les TAC. Recuperat el 30 de novembre de 2014, des d'adreça url: http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/ 

dimecres, 19 de novembre del 2014

A quina fase ens trobem com a futures mestres?

A partir de la visualització d’un vídeo de Jordi Adell qui parla de la competència digital i d’una presentació referent a les fases d’integració de les TIC, començ l’entrada explicant la visió que té Jordi Adell referent a la competència digital i les cinc competències que surten d’aquesta principal, complementant-ho amb la meva experiència. 

En primer lloc ens parla de competència informacional, com a conjunt d’habilitats i destreses necessàries per treballar amb la informació. La meva evolució referent aquesta competència crec que ha estat evident. Les primeres recerques d’informació mitjançant les TIC que recordo haver fet, eren sobre un projecte que fèiem en parella a cinquè de primària, on vam fer una recerca d’informació i de manera breu la vam plasmar en el desenvolupament d’aquest, però recordo que va ser una tasca més bé de copiar que d’entendre, assumir i després crear per difondre. Desgraciadament, no va ser fins a segon de batxiller què puc considerar que vaig assumir aquesta competència, fins al moment havia anat millorant-la però encara no en sabia fer un ús adequat. Haver de realitzar un treball de recerca, a una assignatura optativa on només érem sis i la motivació que teníem com alumnes ja que la temàtica del treball havia estat escollit per nosaltres mateixos, va facilitar-nos la feina i la mestra va oferir-nos unes pautes, un seguiment i un acompanyament constant durant aquest procés, el que va suposar una recerca d’informació ben productiva i significativa per a mi, ja que ha marcat la meva etapa d’aprenentatge, des de llavors, realitzo les tasques des d’una altra perspectiva. . 

Seguidament, entrem en la competència tecnològica, aquella que ens permet el maneig de les eines tecnològiques (GPS, mòbil, ordinador, Tablet, etc.) Referent a aquesta, comparteixo la idea d’Adell, n’hem de fer un ús racional, fins a quin punt necessitem aquestes eines? 
Personalment, crec que depenc d’elles per complert, avui dia, gran part de les tasques educatives les duc a terme amb les TIC, estem en contacte amb les TIC, ens informem mitjançant les TIC, etc. però hem de tenir en compte que també hi ha altres vies i que no les hem de deixar totalment abandonades. Sortint una mica del tema, darrerament m’adono que la majoria de vegades que quedo amb amics, alguns d’ells, mentre parlem treuen el mòbil i es posen a parlar amb una altra persona, excusant-se dient: Perdona eh, és que m’ha dit cosa. I jo penso, i jo? No estàvem parlant? No t’estava dient cosa jo també? Són situacions que ens porten a pensar, fins quin límit ens afavoreixen les noves tecnologies? I aquí podem argumentar que està en les nostres mans, hem de saber-ne fer un ús racional, del contrari, es suposarà desavantatges, com és la dependència, la individualització, etc.

Quant a l’alfabetització múltiple, la nostre societat ja no només compte amb el text imprès, sinó vivim en una societat audiovisual. L’escola, en general, no ens educa per la societat audiovisual. De fet, jo considero que el que he après referent a aquest àmbit ha estat de manera autònoma i, cercant, pel meu compte, solucions quan em trobo en una situació nova. 

En l'alfebatització cognitiva ens centrem en la gran quantitat d’informació que rebem amb les TIC, la qua no serveix de res si no la sabem analitzar des d’un punt de vista crític ja que, del contrari, ens crearà caos i desconeixement. Un clar exemple que estic vivint a dia d’avui és que molts adolescents s’agobien quan es troben davant l’ordinador i han de desenvolupar un treball de temàtica no explicada a l’aula. Per començar, els costa iniciar la recerca, quan hi estan ficats, creuen que han de trobar la informació directament, que han de posar el tema i el cercador els ha d’oferir tota la informació, etc. veig una manca de motivació per part de l’alumnat d’indagar i voler saber més. I penso que això és a causa de l’educació que han rebut, no s’han utilitzat les TIC adequadament des dels seus inicis i ara, quan els proposen reptes, es veuen indefensos. A jo em passava el mateix, a més, és un procés on et sents una mica desemparat, perquè te n’adones que hi ha molts recursos, moltes possibilitats que desconeixen i ningú acaba de donar-te una explicació clara, per tant, has de tenir una gran motivació personal per anar descobrint i estant atent a les accions que pots compartir amb els altres i aprendre’n. 

I, com a darrera competència, Adell ens parla de la ciutadania digital fa referència a la preparació per viure en un món on el real i el virtual no es diferencien. Hem de ser crítics per saber comportar-nos tan en un lloc com en l’altre. Al món virtual, el comportament també té un gran pes, tot el que publiquen d’una manera o altra queda registrat en aquest món i, com ens diu Adell, ens pot influir en anys posteriors, per exemple en el món laboral. De fet, jo mateixa, quan conec algú, normalment el cerco a Facebook per saber una mica sobre ell, per contextualitzar-lo una mica, i això és molt recurrent en l’admissió de nous treballadors a dia d’avui. Per tant, hem de cuidar molt na nostra imatge en el món virtual, no per ser virtual ens podem comportar de qualsevol manera, usar un vocabulari inapropiat, etc. 

Per concloure, com ens diu la presentació de les fases d’integraició de les TIC, tenim la tecnologia, tenim la disposició i formació, però ens manca temps. Jo crec que necessitem trobar temps i espai per replantejar-nos les metodologies educatives, reestructurant-les per incloure les TIC correctament, ja que fins a dia d’avui s’intenten incloure però al mateix temps no es volen deixar de banda les metodologies tradicionals i es creen composicions contradictòries a sí mateixes, les que provoquen inseguretat, falta de maneig i coneixements indefinits als infants. 

I tornant a la qüestió que se’ns planteja a la tasca: A quina fase ens trobem com a futures mestres? 
Jo considero que estic en la quarta fase, d’apropiació. Principalment perquè, el sistema educatiu en el que estic immersa m’obliga a treballar en grup, per tant de manera cooperativa i, ja he incorporat aquesta metodologia al meu estil de treball personal, ja que habitualment m’agrada i em transmet seguretat compartir els meus dubtes i reflexions amb les meves companyes, amb les qual generem una espècie de debat, el qual no solem deixar per conclòs la primera vegada, sinó que a casa inconscientment ens posem a cercar informació i l’anem compartint, enfortint els nostres coneixements. 
Referent a les fases anteriors: accés, adopció i adaptació, considero que les tinc superades, i la cinquena fase, invenció, considero que hi estic endinsant-me ja que, des que he iniciat el grau i especialment en aquest curs, he descobert un grapat d’eines noves que m’han facilitat les tasques i m’han aportat moltes idees per desenvolupar tan els reptes que em sorgeixen diàriament com les tasques, però encara no les domino, estic en un procés de coneixença i primer contacte.

Les adreces d'on he extret la informació són les següents: 

Què ens diu la normativa actual sobre les tecnologies?

A partir de l'extracció de les idees clau que apareixen a la LOMCE, el BOE, el Decret del Currículum 71/2008 i l'Annex del Currículum em elaborat aquest mur. 

Per dur-lo a terme hem utlitzat el Padlet, una eina 2.0 més. 


Aquesta tasca l'he realitzada juntament amb na Judith, na Noemi i na Noelia. 

Evolució de les TIC

Bon dia, 

A partir de la lectura, Veinte años de políticas insitucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escola de Manuel Area, la setmana passada vam elaborar una línia del temps referent a l'evolució de les TIC. 

Aquesta tasca va ser realitzada amb una eina nova per a jo, el Timeline. I per mitjà de la seva realització, vam poder concloure que el món de les TIC ha evolucionat a una velocitat destacable en els darrers anys. 


Aquesta tasca la vaig dur a terme juntament amb na Noemi González, na Bea Domínguez, na Paola Guerrero i n'Andrea Marín. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

Programa multimèdia

Bon dia a tots/es, 

A l'assignatura se'ns ha presentat un nou repte, en grup haurem de crear un programa multimèdia! 

El meu grup de treball està format per quatre memebres, jo inclosa. I hem decidit que el programa es desenvoluparà al voltant d'una Unitat Didàctica que tres de nosaltres vam realitzar el curs passat, Les festes de poble des d'una mirada matemàtica.

De moment no hem començat a desenvolupar-lo, però ja hem vist alguns exemples de programes que van realitzar el curs passat les nostres companyes i, ara per ara em sembla molt difícil crear un programa d'aquestes característiques. 

Ja us aniré contant les expectatives i l'evolució d'aquesta nova tasca. 

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula

Des del meu punt de vista, el software educatiu és tota aquella aplicació informàtica encaminada a transmetre i/o potenciar uns coneixements, en aquest cas, centrant-me en els software multimèdia.

Aquest software pot anar destinat a diversos grups de receptors, depenent del què hagi escollit l’autor d’aquest, i pot tenir diferents objectius: 
  • Introduir un nou contingut, matèria, etc. 
  • Complementar uns continguts, matèries, etc. 
  • Reforçar una matèria 
Ja que crec que és molt important, tenir en compte que el software educatiu a l’aula és una eina més, en cap cas intenta substituir l’acompanyament i intervenció de l’educador. És una eina per enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge que es dóna a l’aula. 

Les possibilitats que presenten els multimèdia des del meu punt de vista són: 
  • Sol ser adequat al nivell que s’ofereix
  • Facilita l’ús autònom (individualment o en petit grup)
  • Pot ser un entorn per desenvolupar i generar coneixement
  • Potencien en els alumnes la capacitat d’aprendre a aprendre 
  • Potencia i afavoreix les habilitats tecnològiques 
  • Potencien l’aprenentatge ennactiu, representació icònica i representacions simbòliques 
  • Presenta informació multisensorial: gran varietat de color, sons, imatges interactives, etc.

Les limitacions que presenten són: 
  • Poden crear monotonia i cansament
  • En ocasions, són massa intuïtives i no deixen lloc a la creativitat 
  • Poden generar situacions descontextualitzades 
  • En ocasions, hi manca una retroalimentació, simplement es limiten a senyalar l’error
  • Poden generar actituds passives, inclús poden generar sensacions de solitud (empobreixen les relacions humanes)
  • Alguns docents les utilitzen com a únic recurs

Fins aquí la meva reflexió. Tot i així, considero que està incompleta, ja que estic segura que aniré ampliant aquesta visió a mesura que desenvolupi la tasca pendent: elaborar un joc multimèdia. 

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Eina d’avaluació de materials didàctics multimèdia

A partir d'una eina que ens va facilitar na Núria, http://www.xarxatic.com/eina-davaluacio-de-materials-didactics-multimedia-mdm/, hem elaborat la nostra pròpia graella d'avaluació i hem avaluat un recurs multimèdia: 

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ
Títol: Pipoclub.com
Autor/a: CIBAL Multimedia, S.L. 
Idioma: Castellà i anglès
Edat o edats dels destinataris: Infants de 2n cicle d’infantil i de primària 
Objectiu general: Que els infants aprenguin mitjançant jocs digitals
Matèria i àmbit: No delimitat (matemàtiques, lectura, escriptura, etc.)

ANÀLISI DEL MATERIAL
Observacions: els jocs o activitats permeten autonomia en el desenvolupament dels mateixos, però no la navegació per la pròpia pàgina pels infants que encara no s’han iniciat en la lectura.

Observacions: en algunes activitats hi manca una devolució constructiva per part de la web cap a l’usuari.

NOM DE LA PERSONA AVALUADORA: Noemi González, Noelia Moll i Teresa Pons 
DATA: 27/10/14

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Provem amb Audacity

En el taller d'aquesta setmana hem practicat amb una altra aplicació, aquest cop un editor i compositor de so, l'audacity.

Per a mi no era desconegut, que ja l'havia utilitzat en altres vegades, però en cas d'elles havia utilitzat els filtres, havia gravat so automàticament i/o havia combinat diversos sons en ella, i en aquesta ocasió ho he he fet.

Aquí en teniu el resultat:


divendres, 17 d’octubre del 2014

Reflexió sobre el PLE

El concepte de PLE, era totalment desconegut per a mi fins al moment en què na Núria ens el plantejà a l’aula. 
El PLE (Personal Learning Enviroment) és una nova manera de concebre l’aprenentatge. Des que he desenvolupat el meu PLE en format de mapa conceptual, sóc més conscient de les eines que tinc al meu abast. M’he adonat que, a dia d’avui estava utilitzant una gran quantitat d’eines, recursos, aplicacions de la web 2.0 que no tenia en compte, és a dir, no els donava importància, i no sabia ni quin tipus de tecnologia estava manejant, de fet, abans d’iniciar aquesta temàtica, m’haguessin demanat si utilitzava la web 2.0 probablement hagués respost que no. 

Aquesta conjunt, Web 2.0, em va cridar molt l’atenció, fet que incentivà una recerca d’eines, aplicacions,... referents a aquests que potser em servirien al meu dia a dia, i així fou. De moment, he iniciat l’utilització del Prezi, com ja vaig comentar en una publicació anterior, i el Delicious, un servei per organitzar i gestionar marcadors socials en línia. 

És així, que el fet d’haver elaborat el meu PLE físicament, m’ha motivat a utilitzar encara més les noves tecnologies i les valoro més. 

Cara als anys futurs, la meva intencionalitat és anar desenvolupant el meu PLE, especialment gràcies al meu PLN (Personal Learning Network), és a dir, la meva xarxa d’aprenentatge personal, la qual influeix en el meu desenvolupament professional. És així, perquè aquesta està formada per tots aquells contactes que jo segueixo i que tinc presents com aquells que seguiré, els quals, de manera voluntària o involuntària em comuniquen noves idees, nous recursos, col·laboren en el meu aprenentatge, etc. 

Per tant, crec que en la futura docència, el PLN serà clau i marcarà la meva metodologia de treball. Per començar, hi ha un grapat d’eines com: correu electrònic, google drive, dropbox, etc. que ja utilitzo per formar-me com a docent, pel que no crec que canviï i si ho faig serà per utilitzar una eina millorada. Per altra banda, crec que la comunicació entre família-escola o aula és clau en l’educació, i la Web 2.0 ens permet fer-ho de manera pràctica i eficient mitjançant el blogger, el correu electrònic, el dropbox, etc. tot i així, si alguna família no té accés a aquesta tecnologia, que espero que no sigui el cas, m’hi aproparia mitjançant els recursos tradicionals, ja que tothom ha de disposar de les mateixes condicions, sinó ja no estaria satisfeta amb l’ús d’aquestes tecnologies. A més, cara a les presentacions a l’aula, aplicacions com el Glogster o Prezi permeten elaborar-ne de molt interactives i engrescadores. 


Amb aquesta reflexió, concloc que el PLE sí què tindrà repercussió en la meva professió, per descomptat.

Una mica més de GIMP

Sempre m'havia fet il·lusió tenir una fotografia de mon pare i es meu al·lot amb es cavall a sa platja. I, vaig pensar que amb el GIMP ho podria aconseguir. Crec que encara he d'adquirir molta pràctica però aquest ha estat es resultat:


Practicant amb GIMP

El GIMP és un editor d’imatges amb una gran quanitat d'eines i de possibilitats per millorar imatges, transformar-ne,... i inclús, crear-ne de noves. 
Jo ja el coneixia des de la ESO, ja que a l'assignatura d'informàtica ja havíem treballat amb aquest però mai hi havia agafat pràctica. 

Aquest cop, tot i que m'ha costat, almanco he aconseguit camuflar-me darrer la imatge d'un escriptor.

Aquest, n'és el resultat: 
Amb un filtre de tela

Amb un filtre de foto antiga

dimarts, 14 d’octubre del 2014

El meu PLE

Bon dia a tots i totes! 


El passat dilluns, després d'haver-nos informat de que era el PLE, el PLN i molt més, vam posar en pràctica els nostres coneixements elaborant el nostre propi PLE. 

El mateix dia de classe, vam tenir un primer contacte amb alguns programes per crear mapes conceptuals com el Bubbl i el CmapTools. Aquest darrer és el que inicialment havíem d'utilitzar, però fent una recerca en la xarxa de les diferents eines 2.0 que tenia a l'abast, vaig conèixer per primera vegada el Prezi, i em va encantar! 
Realment, aquesta aplicació està pensada per elaborar presentacions, a les que hi podem incloure animacions, música, etc. per tant, podem aconseguir una presentació ben entretinguda i, per a mi, original. Però en el meu cas, he elaborat el meu PLE, ja que amb el CmapTools no aconseguia un mapa conceptual atractiu, des del meu punt de vista.

I aquest n'és el resultat: 

Si voleu saber més sobre aquest programa, endinseu-vos en aquest link i engresqueu-vos -hi, és molt entretingut: http://prezi.com/

divendres, 10 d’octubre del 2014

Possibilitats que ofereixen els ordinadors i les xarxes socials que complementen el canvi del sistema educatiu

En la present publicació, us parlaré de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i els ordinadors en el sistema educatiu, un tema ben complex i motiu de debat, ja que penso que estem convivint dia a dia amb la tecnologia però als centres encara no s’han introduït de ple i, sobretot, no s’ha ben argumentat a la resta de la comunitat educativa les possibilitats que aquestes generen.

Des del meu punt de vista, les principals possibilitats que generen les noves tecnologies i les xarxes socials són les següents: 
  • Faciliten la comunicació i informació a tots els àmbits del sistema educatiu. 
  • Són una eina d’enriquiment tant pel qui publica la informació com pel lector, ja que es pot establir un feedback entre ambdós, enriquint la visió de cada un d’ells. 
  • Generen comunitats d’interès al voltant d’una temàtica, ja que les xarxes socials estan obertes a tot tipus de pensaments, de manera que permeten veure diversos punts de vista sobre un mateix tema, aconseguint una visió més àmplia. 
  • Permeten elaborar una tasca amb diversos membres del mateix centre o d’altres centres a distància, tant als docents com als alumnes. 
  • Faciliten l’elaboració de presentacions més dinàmiques i interactives, tant pels docents com pels alumnes. 
  • Potencien la creativitat. 
  • No tenen un ritme de treball establert, respectat el ritme de cadascú. 
  • No tenen límits d’espai i temps, mitjançant aquestes pots accedir a qualsevol informació sobre qualsevol part del món. 
Per acabar, us vull comentar l’argument d’un article publicat a la revista Guix d’Infantil anomenat Relacions entre la família i l’escola a través de les TIC
En aquest article se’ns explica l’experiència que va viure l’escola bressol El Menut (Sant Miquel de Balenyà, Seva) per primera vegada el passat curs, la qual es basa en un triangle entre famílies, escola i les TIC. El principal objectiu d’aquesta nova pràctica fou: obrir la pràctica quotidiana a les famílies del centre, millorant la informació, comunicació i la relació. El qual va sorgir de la necessitat que veia el centre en la millora de la relació famílies – escola, sobretot en l’àmbit de comunicació i participació. 
Va ser així, que aquest decidí crear un espai de xarxa a l’escola, basat amb el correu electrònic i la xarxa social Twitter. La primera eina és bàsicament informativa i la segona, per reforçar la comunicació i participació bidireccional. 
Parla de reforç en el sentit que es complementen amb els recursos tradicionals i clàssics, ja que no tothom té accés a les TIC, aspecte que he considerat clarificador ja que era una de les qüestions que, personalment, em formulava mentre llegia l’article. 
Pel que es coment, al Twitter s’hi penja una breu explicació i una fotografia de les activitats que s’han desenvolupat durant la jornada escolar per possibilitar la conversa a casa, la informació a aquelles famílies que per algun motiu no poden assistir al centre, etc. 
Personalment, després d’haver-lo llegit, m’agradaria veure-ho en persona o que algú implicat m’ho expliqués des del seu punt de vista, ja que l’experiència d’un bloc d’aula o de centre sí que m’és més familiar, però la d’un Twitter no, i el meu dubte principal és deu permetre una explicació i comunicació fluida i entenedora. 

Si en voleu saber més, la referència de l’article és: 
Beyneto, M i Collet, J. (Septembre – Octubre 2013). Relacions entre la família i l’escola a través de les TIC. Guix d’Infantil, núm 72, pàg. 37 – 39. 

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Avantatges i inconveninents dels avanços tecnològics

A partir de la meva opinió referent al avanços tecnològics, la lectura Sociedad de la información, tecnologías digitales y educaciónde M. Area i dos vídeos que ens han facilitat des de l'assignatura, he pogut concloure els avantatges que tenen les noves tecnologies tenen un major pes que els inconvenients, ja que gran part d'aquests darrers són causa de la manca de domini i el mal ús que en fem les persones. 

Seguidament us presento un llistat amb els avantatges i inconvenients que, des del meu punt de vista, tenen els avanços tecnològics: 

Avantatges
  • Faciliten la comunicació sense delimitació del temps i l'espai. 
  • Faciliten informació d'arreu del món, normalment gratuïta, el que ens permet estar molt més informats i tenir una visió més àmplia, generant persones més crítiques. 
  • Generen la necessitat d'un nou mètode d'aprenentatge més personal, on cadascú ha d'aprendre a seleccionar i estructurar la informació, aconseguint un major nivell d'assoliment, ja que és un procés que ha de fer un mateix. 
  • Permeten la formació a distància i, en alguns casos gratuïta. 
  • Faciliten l'accés a diversos serveis, tant públics com privats, en molts de casos, millorant la seva eficàcia i qualitat. 
  • Crea una oferta de mercat més gran, facilitant la compra i venta en tot el món. 
  • Generen un canvi en el món laboral creant nous sectors de treball i la sistematització de gran part de la producció. 

Inconvenients
  • Generen desigualtats socials, ja que no tothom pot accedir a alguns avanços tecnològics; el que s'anomena bretxa digital
  • Provoquen afectes mediambientals significatius
  • Enriqueixen la societat de consum amb els anuncis constants que motiven a les persones a voler tenir més del què tenim.  
  • Faciliten un excés d'informació que pot generar l'efecte contrari, estar encara menys informat per no saber quina informació és la més fiable, encertada,... o simplement, perquè la ment no pot retenir tanta informació. 
  • Pèrdua de la privacitat personal perquè al estar connectats en línia, és molt fàcil trobar el teu perfil.  Sols posant el nom o el DNI de qualsevol persona al cercador, ja es té accés a algunes dades personals. I, l'exemple més evident, són les xarxes socials, un cop t'has iniciat en elles, ja és  molt difícil desvincular-t'hi. 
  • Dependència de les noves tecnologies. Cada cop ens costa més imaginar-nos sense les noves tecnologies de manera que, en alguns casos, no sabem actuar sense elles. 
  • Abús de les noves tecnologies. Aquest és un aspecte causat per la manca responsabilitat dels usuaris,  no pels avanços tecnològics en concret. En general, ens costa fer un ús moderat i responsable de les noves tecnologies, generant casos d'aïllament social.